22.12.06

Petro Stoyan

PETRO STOJAN

Un del veteranes del lingue international, Petro Stojan, suicidat se per submersion li 3 may 1961, in li etá de 77 annus, in Nice.

Stojan esset apatrid, nascet li 22 junio 1884 in Ismail, Bessarabia. Il studiat matematica, fisica, astronomie in li Universitás de Odessa e St.Petersburg. Il tamen sentit se atraet al lingues e scrit plur dictionaries, inter queles un de russ, quel esset recenset con aprobation in li revùe del Imperial Academie, u il colaborat, poy, quam specialist lexicograf. De 1919 a 1922 il esset professor in Serbia; de 1925 a 1931 il laborat professionalmen che li Universala Esperanto Asocio e in 1930 il editet su grand «Bibliografio de la Internacia Lingvo», sistematic catalog historic, quel esset usat por li redaction del «Encikiopedio de Esperanto». Poy il eat in rure in Provencia e Normandia e publicat, inter altri ovres, «La Vindandia», teorie del origine del indo-europanes.

Fervid disciple de Zamenhof, il publicat un libre titulat «Deveno kaj Vivo
de la Lingvo Esperanto», in quel il monstrat li ver principies del lingue e
ataccat violentmen li intolerantie e fanatisme del directentes del movement.

Lass nos citar alcun de su paroles:

"Milliones ha aprendet Esperanto. Cent milles studiat it mecanicmen — solmen tré poc adeptes completmen save it (. . .) Ni Zamenhof, ni su adeptes ha comprendet li ver statu de Esperanto, nam mancat a ili mundlingual experientie, basat sur li studie de plur mundlingues, comparat per scientific metode. (. . .) Con nor flagra, himne, governament (L. K.), insigne, propri litteratura, chec-banca, spezmila moné, noi ha creat por nos un apart munde. Noi ha sentit nos quam un «electet
popul», germe de Superhomanité, quel, fiermen isolat se, invitante li Homanité a su litt munde. (.. .) Nu noi remarca que nor liti formiceria agita se
in su includet mundette, durante que li homanité continua su pesant marcha
a inconosset futures. Quande li monte ne volet marchar a Mahomet, alor
Mahomet marchat al monte. Lass nos far sam e retroear al homanité, de quel noi es un litt pezze. Lass nos regardar amicalmen li mundlinguistes : -idistes, reformistes, lALA-istes. — Lass nos studiar lor labores, queles visa al sam scope: un mundlingue. Lass nos cessar li grotesc lude con li oficiali aprobationes, administrationes, guvernamentes. Noi deve devenir plu human, plu camarad, sin intrigas, sin venenosi disputes.


Revue d'Occidental "Cosmoglotta", juin 1961 (?), pp 61-62

Libellés : ,

0 commentaires:

Enregistrer un commentaire

Abonnement Publier les commentaires [Atom]

<< Accueil